Les TIC són cada cop més presents a l’educació i molts docents creuen que pel fet d’incloure les noves tecnologies a l’aula s’aconseguirà millorar l’aprenentatge i els resultats acadèmics dels alumnes. Però, tot i així, tal com diu José Contreras a l’article: Tecnologías para educar – soluciones o problemas, publicat a La Vanguardia, convertir les TIC en una eina indispensable a l’aula i a la societat no significa que puguin ser una resposta als problemes de l’educació.
Tal i com hem vist a classe, i com he pogut llegir a l’article d’Alejandra Bosco Sobre el “Clic” y su éxito en la educación escolar, per tal que les TIC puguin donar resposta als problemes que hi ha en educació calen dues coses. En primer lloc, cal que els docents controlin l’ús que es fa d’aquests tecnologies per tal d’utilitzar-les amb una finalitat educativa concreta i tenint el compte els objectius d’aprenentatge que es volen aconseguir, ja que simplement pel fet d’introduir les noves tecnologies a l’escola no s’aconsegueix millorar l’educació En segon lloc, cal un canvi metodològic. Si s’introdueixen les TIC a l’educació per fer el mateix que s’ha fet sempre això no té cap sentit. Les noves tecnologies utilitzades com tradicionalment s’han usat altres elements, com per exemple els llibres, no aconsegueixen cap millora en l’aprenentatge. Això és degut a que els alumnes estan aprenent de la mateixa manera que ho feien abans i això no pot ser així perquè la societat ha canviat i l’educació també ha de canviar per anar en concordança amb la societat en la que viuen els nens i si es disposa de noves tecnologies a l’aula cal aprofitar-les per millorar l’educació.
A classe vam veure un vídeo molt interessant, el qual podeu veure a sota, que mostrava com si utilitzen les noves tecnologies a l’aula per fer el mateix que s’ha fet tradicionalment no aconsegueixes motivar als alumnes i el seu rendiment acadèmic no millorarà.
Jo personalment estic d’acord en que utilitzar les noves tecnologies a l’aula sense un canvi metodològic no afavoreix la millora de l’aprenentatge i fins i tot penso que el pot perjudicar. Això ho dic perquè quan jo estava a segon de batxillerat, al meu col·legi van comprar una pissarra digital nova i la utilitzàvem a la classe de Biologia. Però el professor el que es dedicava a fer amb la pissarra digital era exactament el mateix que feia a la pissarra normal: simplement escrivia. Amb ella no feien res més: ni escrivíem nosaltres, ni el professor ens mostrava vídeos sobre la biologia, ni li donava altres usos, ell només es dedicava a escriure en ella. Això la veritat és que no em motivava gens i en lloc d’ajudar-me en el meu aprenentatge em va perjudicar perquè la seva lletra a la pissarra digital costava molt d’entendre. A més, molts cops la pissarra anava més lenta que la velocitat a la que escrivia el meu professor i això feia que el ritme de les classes i el nostre aprenentatge fos més lent.
D’altra banda, l’any passat a català vam fer un debat per veure quins avantatges i quins inconvenients té l’ús de les TIC a l’educació. En aquest debat una companya va explicar que ella havia esta treballant amb nens a l’aula amb una pissarra digital i que amb aquesta el que feien era treballar de manera molt interactiva: els nens la utilitzaven, veien vídeos, la tocaven, etc. i va explicar que, amb l’ús d’aquesta, el rendiment acadèmic dels infants va millorar.
Això mostra com una mateixa tecnologia de la informació i la comunicació pot afavorir i enriquir l’aprenentatge dels nens o empitjorar-lo depenent de l’ús que en facis d’ella i per aconseguir afavorir l’aprenentatge, tal i com hem vist, la clau està en el canvi metodològic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario