Tal i com vam veure a classe amb l’Arola, vivim en un món saturat d’informació on la major part és visual i tota aquesta informació visual que la societat rep contínuament té una gran influència en les nostres vides. Les imatges mai són neutres, totes tenen una intenció, volen aconseguir crear un efecte en les persones que les veuen i tots els elements que intervenen en una imatge (posició, colors, lletra, etc.) volen comunicar alguna cosa.
Les imatges avui en dia es poden retocar molt fàcilment amb diversos programes, entre els quals trobem el Photoshop que hem après a utilitzar en classe. Jo sé utilitzar el Photoshop únicament gràcies al que he après en aquesta assignatura i tot i així he aconseguit modificar imatges fins al punt d’aconseguir fer collages que a primera vista poden semblar reals, com aquest:
Que les imatges es puguin retocar fàcilment és un avantatge que tenen les companyies publicitàries ja que poden modificar una imatge per aconseguir crear un determinat efecte en el públic al qual es dirigeixen. Però això té un inconvenient per la població: que no sabem distingir quan una imatge és real i quan una imatge està retocada per professionals i, per això, ens creiem tot allò que veiem. Per exemple, fa un temps vaig veure al telenotícies que la portada de la famosa pel·lícula Pretty Woman, la qual podeu veure a sota, estava retocada amb Photosop. Van explicar que el cos de la Julia Roberts no era aquest i que gràcies a la corbata que apareix havien canviat el seu cos pel d’una model. Això em va deixar molt sobtada ja que abans de veure aquest telenotícies jo pensava que les dues persones que apareixen en aquesta portada no estaven retocades amb Photoshop.
De la mateixa manera que amb la portada de Pretty Woman, moltes agències publicitàries de bellesa i moda utilitzen el Photoshop per retocar les imatges dels models de les seves campanyes: els fan més prims, canvien el seu color de pell, etc. Això pot tenir conseqüències negatives en la població més vulnerables davant aquestes campanyes: els adolescents. Quan ells veuen a una balla publicitària la imatge d’un model, segurament els passa el mateix que em passava a mi: no es paren a pensar que aquesta imatge pot estar retocada i no mostra la realitat tal com és. Aleshores, com molts d’aquests adolescents veuen en els models els cànons de bellesa perfecta i volen semblar-se a ells, intentaran aconseguir-ho sense ser conscients de que els models que estan veien en fotografies tampoc són totalment tal i com els veuen i també tenen defectes físics tot i que a la imatge, com està retocada, no es vegin.
Per aquest motiu, penso que és molt important educar als nens per fer-los entendre que tot allò que veuen no és cent per cent real: moltes de les imatges que normalment ens trobem pel carrer, a les balles publicitàries, a les revistes, a la televisió, etc. estan retocades. És fonamental que siguin conscients de que totes les imatges tenen una intencionalitat determinada i moltes agències publicitàries poden utilitzar la facilitat de retocar les imatges per aconseguir un determinat efecte en la població.
No hay comentarios:
Publicar un comentario