Disney

Un dels temes que més està present en les vides dels infants és Disney, i no només fora de l’escola, sinó també dins d’aquesta, ja sigui mitjançant pel·lícules, contes, etc. Fins al punt que, tal com diu Henry Giroux al seu article sobre la cultura Disney, el qual podem trobar al web: www.henryagiroux.com/Anim8ing_youth.htm, aquestes pel·lícules inspiren al menys més autoritat cultural i legitimitat per ensenyar rols específics, valors i idees que altres llocs més tradicionals d’aprenentatge com les escoles, les institucions religioses i la família.

Així doncs, un cop vist que aquestes pel·lícules tenen una gran influència en els infants i són una de les seves fonts d’aprenentatge, em vaig decidir a analitzar una de les pel·lícula que més m’agrada de Disney i que jo veia molt de petita, per tal de comprovar quin tipus de rols, valors i idees transmet. Aquesta pel·lícula és la Sirenita. Per analitzar-la vaig seguir els criteris establerts per David Buckingham (2008) al seu llibre Más allá de la tecnología, és a dir, producció, públic, representació i llenguatge.

Després d’haver fet aquesta anàlisis em vaig quedar molt sorpresa ja que em vaig adonar que la pel·lícula transmet uns estereotips en quant al paper de la dóna molt negatius. Això ho vaig observar sobre tot gràcies a una cançó que apareix a la pel·lícula i de la qual també vam parlar l’any passat a l’assignatura de Sociologia. En aquesta cançó l’Úrsula (la bruixa del mar) li diu a la Sirenita (la protagonista principal): tan solo tu belleza es más que suficiente, los hombres no te buscan si les hablas, no creo que los quieras aburrir, allá arriba es preferido que las damas no conversen a no ser que no te quieras divertir. Verás que no logras nada conversando, a menos que los pienses ahuyentar. Admirada tú serás si callada siempre estás.

Aquesta cançó està transmetent a les nenes el missatge de que només la bellesa és important i no importa la teva manera de pensar per tal d’aconseguir l’amor. Així doncs, si es mostren vídeos com a aquests a les nenes des de petites això pot anar calant, sense que s’assabentin, en la seva manera de pensar. Realment em vaig quedar molt decebuda al observar això perquè mai m’havia plantejat que una de les pel·lícules que més he  vist durant la meva infància pogués transmetre un missatge com aquest. Això també m’ha fet pensar que quan era petita i veia aquesta pel·lícula no m’adonava d’allò que volia transmetre, simplement gaudia veient-la. I en això coincideixo amb la majoria de les companyes de classe, ja que elles també han explicat al fòrum de Disney d’aquesta assignatura que, quan veien aquestes pel·lícules, només gaudien i no es paraven a pensar en el missatge que se les transmetia. Ara, però, que ja sóc més crítica, m’he adonat de que tot allò que a simple vista sembla bonic i divertit no sempre ajuda a educar positivament, sense induir uns estereotips i uns valors negatius als nens. Tot això crec que és important que en el meu futur com a  mestra d’Educació Infantil ho tingui en compte i per això sempre procuraré analitzar tot aquells vídeos, pel·lícules, imatges, etc. que mostri als meus alumnes.